Dibuixo trens sense retorn, plens de passatgers d´un país sense bandera.
S´allunyen com espurnàs a la nit fosca. Cossos trencats, histories sense fi que s´acaben quan algú comença.
Dibuixo països de línies cinètiques contra el vidre de gel. Paisatges plens de colors impossibles.
-Sigues feliç-. Estimen més amb la distancia que amb la tristor de la carícia.
Quedarem de tant en tant, Recordarem bons moments; dir-nos adéu una i mil vegades, viatjar en gargots de llums i colors.
LaRataGris
LaRataGris 